Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir dels elements de la comunicació no verbal que apareixen a la novel·la. A banda d’estudiar l’expressió lingüística de la no verbalitat a Estremida memòria, es relacionen les manifestacions lingüístiques de la comunicació no verbal amb el registre i el gènere del text i amb la caracterització dels personatges. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.
Els estudis de comunicació no verbal es caracteritzen per la seva interdisciplinarietat: com han defensat diversos autors, el llenguatge no és l’únic sistema per mitjà del qual es pot explicar la capacitat humana de comunicar-se, ja que aquesta capacitat, malgrat que és única, es manifesta per canals i amb mitjans diversos. […]
